QR 20

davLa solidaritat dels zumarragarras ens permet ser uns afortunats

Som afortunats de poder contemplar L'Antiga i és que hi ha qui la cuida i protegeix. I no solament a nivell institucional. Al llarg de la història L'Antiga ha rebut gran quantitat de donacions, tant materials com a econòmiques. La Zumarraga d'avui és la mateixa Zumarraga de sempre.

D'igual manera ha crescut el poble: bienhechores han ajudat al fet que Zumarraga tingui equipaments com a hospital, escola, institut, asil, cementiri, han col·laborat al fet que arribés el tren o a conduir aigua potable a les fonts públiques.

Una reforma implica una transformació

L'Antiga va necessitar una reforma estructural en 1740. En la reforma la van vestir amb elements de l'època: la van dotar d'un púlpit, d'un confessionari i de bancs.

En 1976 va haver-hi una altra reforma important, que va canviar la cara a l'Antiga i va donar pas a l'Antiga que coneixem.

Encara que va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional en 1965 i Monument Històric Artístic Basc en 1984, avui dia continua sent necessària la seva protecció. Per sort l'Associació dels Amics de l'Antiga vés-la para la seva conservació i manteniment.

Allò que ara ens atreu abans era invisible

Pot imaginar L'Antiga sense el seu magnífic espectacle de bigues i tornapuntas? Doncs antigament no es veia. Unes voltes de fusta ho cobrien. Es van eliminar en una de les reformes més importants que ha tingut L'Antiga, en 1976.

Els murs interiors estaven coberts amb calç, un bon desinfectant que a més emblanquia les parets.

Durant la restauració de 1988 es van descobrir diverses pintures que la brutícia amagava: un drac, un llop, un caçador i un senglar. Si busquen en les bigues les podran veure.

Algunes curiositats ja no les podem apreciar

L'antic púlpit de 1740 es va derrocar i va destruir amb les obres de restauració de 1976.

Molts bancs estaven decorats.

Una part del retaule que se situava en l'altar major des de l'any 1607 es conserva en el Museu Diocesà de Sant Sebastià.

Amb la reforma de 1976 es va derruir la casa de la Serora. Allí vivia una dona que mantenia L'Antiga al dia. S'havia construït en 1604.

La fusta de l'Antiga va ser a punt de desaparèixer

En 1988 es va veure que la infecció de xilófagos de l'Antiga era massa greu i es va decidir intervenir. El procés de tractament i restauració que es va perllongar fins a 1990 va ser molt acurat i costós: L'Antiga, tal com la coneixem era a punt de desaparèixer. Per 10.000 pessetes es podia comprar simbòlicament una teula per poder col·laborar en la restauració.

"Operació teixeixi" és un exemple més de solidaritat dels zumarragarras.

En pantalla:

El procés de desmuntatge, restauració i volta a muntar de peces tant originals restaurades com a noves va ser dirigit per l'arquitecte Jesús Muñoz-Baroja.

- Es va desmuntar tota l'estructura de fusta menys les peces excessivament grans, que es van desinfectar mitjançant injeccions de productes antixilófagos i es van restaurar insitu.

- Es van calçar alguns pals que no tenien bon suport.

- Es van fer motlles que es van emplenar de resina per reforçar bigues.

- A algunes bigues se'ls va col·locar un reforç interior metàl·lic.

- La resta de les peces es van embalar en caixes individuals i es van portar a tractar.

- En la teulada tant la fusta original com la fusta de pi de la restauració de 1976 estaven completament apolilladas, per la qual cosa es va procedir a desmuntar-ho complet i tornar-ho a fer, utilitzant bigues antigues, fusta nova en algunes zones, una capa de material aïllant i teula.

- L'ermita es gaseo completament i es va mantenir tancada durant dos mesos per exterminar el que pogués quedar.

by

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>